METODOLOGIA
Per dur a terme aquest estudi sobre la salut mental en l’àmbit universitari, s’ha seguit una metodologia estructurada que ha permès obtenir dades rellevants i analitzar-les de manera coherent. L’enfocament adoptat ha estat de caràcter mixt, combinant tècniques quantitatives i qualitatives per tal d’obtenir una visió més completa del fenomen.
En primer lloc, s’ha elaborat un qüestionari estructurat destinat a mesurar diferents aspectes del benestar emocional de l’estudiantat, incloent-hi els nivells d’estrès i ansietat, així com la percepció i l’ús dels serveis psicològics de la universitat. Aquest instrument ha inclòs preguntes de resposta tancada amb escales de Likert per quantificar les dades de manera precisa, a més de preguntes obertes per aprofundir en les experiències i opinions personals dels participants.
Paral·lelament, s’ha dut a terme una anàlisi d’interaccions a xarxes socials per identificar preocupacions recurrents i opinions sobre la salut mental en l’entorn universitari. Aquesta combinació metodològica ens ha permès contrastar els resultats obtinguts a través del qüestionari amb les discussions espontànies presents a les plataformes digitals.
La mostra de l’estudi ha estat formada per 37 estudiants de la Universitat de Lleida, amb edats compreses entre els 18 i els 25 anys. La selecció dels participants s’ha realitzat mitjançant un mostreig no probabilístic per conveniència, difonent el qüestionari a través de xarxes socials i canals universitaris. La major part de la mostra està composta per estudiants de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, amb una representació significativa de l’alumnat de Treball Social. Així mateix, s’ha tingut en compte la diversitat de perfils, considerant factors com la conciliació d’estudis i feina o el fet de viure fora del domicili familiar, ja que poden influir en la salut mental de l’estudiantat.
Pel que fa a la recollida de dades, el qüestionari en línia ha estat una eina clau per obtenir informació detallada sobre l’estat emocional dels participants. S’hi han inclòs preguntes com ara: “En una escala de l’1 al 10, com valoraries el teu nivell d’estrès actual relacionat amb els estudis?”, “Coneixes els serveis psicològics que ofereix la universitat?” o “Si no has utilitzat aquests serveis, quines serien les raons principals?”. Aquest tipus de preguntes ha permès tant obtenir mesures objectives com captar les percepcions i necessitats de l’estudiantat pel que fa als serveis de suport psicològic.
Un cop recollides les dades, s’ha procedit a la seva anàlisi mitjançant tècniques estadístiques per descriure els resultats i identificar relacions entre variables. S’han utilitzat diagrames de barres per visualitzar la distribució de respostes en preguntes clau i per identificar les tendències més comunes i càlculs de mitjanes per avaluar els nivells d’estrès i ansietat. A més, s’han establert correlacions per examinar la relació entre l’ús dels serveis psicològics i el benestar emocional dels estudiants.
L’anàlisi qualitativa, per la seva banda, ha permès aprofundir en la comprensió de les experiències personals dels participants. L’exploració dels comentaris i interaccions en xarxes socials ha revelat preocupacions freqüents, com ara la percepció de manca d’accessibilitat als serveis psicològics o la persistència de l’estigma associat a la salut mental.
Aquesta metodologia ens ha permès veure més enllà dels números i entendre de veritat com viuen els estudiants la seva salut mental. Gràcies a la combinació de dades estadístiques i experiències personals, hem pogut identificar les dificultats reals amb què es troben i posar en relleu les barreres que encara existeixen. Aquesta aproximació no només ens ha ajudat a donar veu a l’estudiantat, sinó que també ha estat clau per plantejar millores concretes en els serveis de suport psicològic de la universitat.
