MARC TEÒRIC
L’estudi de la salut mental en l’àmbit universitari s’ha consolidat com una necessitat urgent a causa de l’augment de casos d’estrès, ansietat i depressió entre els estudiants (Auerbach et al., 2018). En aquest context, la combinació de metodologies quantitatives i qualitatives es molt fonamental per comprendre la complexitat del fenomen i proposar estratègies d’intervenció adequades. Així, la nostra metodologia, basada en la recollida de dades a través de qüestionaris estructurats i l’anàlisi d’interaccions a xarxes socials, es justifica a partir del marc teòric següent.
Diversos estudis han emprat mètodes quantitatius per examinar la prevalença de problemes de salut mental entre l’estudiantat universitari (Hunt & Eisenberg, 2010). Els qüestionaris estructurats, com el que hem utilitzat en la nostra recerca, s’han demostrat com eines fiables per mesurar nivells d’estrès i ansietat a través d’escales validades, com la de Likert (Krosnick & Presser, 2010). Aquesta aproximació ens permet quantificar el fenomen i establir correlacions entre variables com l’ús dels serveis psicològics i el benestar emocional dels estudiants.
Dins d’aquest enfocament quantitatiu, diversos autors han utilitzat anàlisis estadístiques similars per detectar patrons i tendències en la salut mental dels universitaris (Xiao et al., 2017). Per exemple, l’estudi de Pedrelli et al. (2015) ha posat en relleu la relació entre nivells alts d’estrès acadèmic i un increment en la demanda de suport psicològic. Seguint aquesta línia, el nostre estudi fa servir tècniques com el càlcul de mitjanes i desviacions estàndard per analitzar nivells d’estrès i correlacions entre l’ús dels serveis universitaris i la percepció subjectiva del benestar emocional.
Si bé els mètodes quantitatius permeten identificar patrons generals, els mètodes qualitatius s’han mostrat imprescindibles per comprendre en profunditat les experiències i percepcions dels estudiants (Patton, 2002). La nostra recerca inclou preguntes obertes en el qüestionari i l’anàlisi de comentaris en xarxes socials per detectar preocupacions recurrents i suggeriments de millora en els serveis de suport psicològic.
Així mateix, la literatura acadèmica ha evidenciat la utilitat d’aquest tipus d’anàlisi en estudis sobre salut mental. Per exemple, l’informe Mental Health in European Higher Education (EUA, 2021) destaca com les dades qualitatives poden revelar barreres invisibles en l’accés als serveis psicològics, com l’estigma o la manca d’informació.
Els resultats del nostre estudi reflecteixen les tendències identificades a la literatura acadèmica. Per exemple, l’elevat percentatge d’estudiants que experimenten estrès acadèmic durant els exàmens que coincideix amb estudis previs que destaquen l’impacte dels requisits acadèmics en la salut mental universitària (Auerbach et al., 2018). Així mateix, la dificultat d’accés als serveis psicològics i la manca de difusió (detectada en el 65% dels participants) es correspon amb investigacions que subratllen la necessitat de millorar la comunicació i reduir barreres institucionals per fomentar-ne l’ús (Xiao et al., 2017).
Pel que fa a l’estigma associat a la cerca d’ajuda psicològica, els nostres resultats mostren que el 55% dels estudiants expressen incomoditat per utilitzar aquests serveis, fet que reafirma troballes prèvies sobre l’impacte dels factors culturals i personals en la recerca d’ajuda (Hunt & Eisenberg, 2010). Els factors de protecció identificats, com el suport social i la participació en activitats extraacadèmiques, es corresponen amb estudis que destaquen la importància de les xarxes socials en la mitigació de l’estrès i ansietat (Pedrelli et al., 2015).
